Associació Wagneriana de Barcelona

"L'Anell": Siegmund 2020 Brisbane //

Baríton català. Format en el Conservatorio del Liceo de Isabel II (actual Conservatori del Liceu). Canta amb gran èxit des del 1880 (any que va debutar al Liceu) fins el 1890 en els principals Teatres europeus. Entre el seu repertori, figuren especialment les seves interpretacions a Otello, Lohengrin, I puritani, La jolie fille de Perth, El trobador, La Favorita.

Liceu de Barcelona: és Friedrich von Telramund (Lohengrin) del 1888 al 1892.

"Tristany i Isolda": Pilot 2011 Lyon; // "Lohengrin": Noble Brabantí 2017 París; //

Wolfram "Tannhäuser" 2013 Clermont-Ferrand; //

"Parsifal": Noia Flor 2020 Toulouse; //

"Lohengrin": Noble Brabantí 2017 Erl; //

"L'Holandès Errant": Timoner 2017, 2018 Regensburg; //

Baríton francès nascut a Tolosa de Llenguadoc. Començà a la seva ciutat natal els estudis musicals. El 1974 debutà a Berlín amb La chute de la maison Usher de Debussy. El 1988 debutà al Metropolitan de Nova York amb Carmen, títol que també cantà al film amb Julia Migenes i Plácido Domingo. Actua en els principals teatres d´Òpera del món. El seu repertori comprén Semiramide, Aida, Rigoletto, Andrea Chénier, La fanciulla del West, Don Giovanni, Die Frau ohne Schatten, Els contes de Hoffmann, Cavalleria rusticana entre d´altres. Debuta al Liceu el 1985 com el Comte d´Almaviva (Le nozze di Figaro). En el repertori wagnerià ha cantat Lohengrin a La Bastille, L´Holandès Errant a Bordeus, Parsifal a Brussel·les.

Bayreuth: És Friedrich von Telramund (Lohengrin) el 1999, 2000 i 2002.

Liceu de Barcelona: és Colonna (Rienzi) en versió de concert el 2001.

Alberich "El capvespre dels déus" 2015 Saint Louis; //

Reinmar "Tannhäuser" 2016: Sevilla /

"L'Anell": Grimgerde 2019 New York; //

"Lohengrin": Noble Brabantí 2020 Erfurt; //

Daland "L'Holandès Errant" 2011: Bucarest / 

Rossweisse "La Walkiria" 2010: Enschede / Segona Norna "El capvespre dels déus" 2012: Enschede / 

"Parsifal": Klingsor 2017 Chemnitz; //

"Tannhäuser": Biterolf 2016 Melbourne; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2018 Melbourne; //

"Tannhäuser": Walther 2016, 2017 Cracòvia; //

"L'Holandès Errant": Mary 2019 Rennes; 2019 Nantes; //

Biterolf "Tannhäuser" 2013 Bogota; //

Patge "Tannhäuser" 2014 Karlsruhe; //

"L'Or del Rhin": Wellgunde 2015 Ruhr; // "Parsifal" Noia Flor 2017 Hamburg; // "La Walkiria": Rossweisse 2018 Hamburg; // "Rienzi": Adriano 2022 Budapest //

"Tannhäuser": Biterolf 2011, 2012 Bremen; // "L'Holandès Errant": Daland 2013, 2014 Bremen; L'Holandès 2013, 2014, 2019 Bremen; // "Els Mestres Cantaires": Veit Pogner 2014 Bremen; // "Parsifal": Titurel 2016, 2017 Bremen; //

"L'Anell": Fricka 2020, 2022 Oldenburg; Waltraute 2020, 2022 Oldenburg // "L'Or del Rhin": Fricka 2017 Oldenburg; // "La Walkiria": Fricka 2017 Oldenburg; // "El capvespre dels déus": Waltraute 2019, 2021 Oldenburg; //

Mezzo-soprano alemanya (29/11/1962). Especialista en rols wagnerians: Ortrud (Lohengrin); Venus (Tannhäuser); Sieglinde (L'Anell del Nibelung); Brangane (Parsifal).

"Lohengrin": Ortrud 2009, 2010, 2016, 2018 Viena; 2011 Budapest; 2012 San Francisco; 2014, 2015 Zurich; 2012, 2014, 2015, 2017 Berlín; 2016 Munich; 2016, 2018 Tokyo; 2018 Marsella; 2022 Bucarest // "Parsifal": Kundry 2010 Viena; 2011, 2012 Mannheim; 2012, 2016 Amsterdam; 2013 Munich; Una veu de dalt 2013 Munich; // "Tristany i Isolda": Isolda 2017 Viena; Brangäne 2011 Oviedo; 2013 Munich; 2015 Viena; // "L'Anell": Brünnhilde 2013, 2015 Munich, 2013 París, 2013 Lucerna, 2013 Bucarest, 2013 Ginebra, 2014, 2015 Budapest,  2017 Viena, 2018, 2021 Dresden; Waltraute 2022 Budapest // "La Walkiria": Brünnhilde 2015 Munich, 2021 Dresden; 2022 Marsella;  Sieglinde 2016 Dresden; 2016 Tokyo; // "Siegfried": Brünnhilde 2014 Ginebra; // "El capvespre dels déus": Brünnhilde 2014 Ginebra; 2015 Munich; 2017 Tokyo; 2017, 2018 Dresden; // "Tannhäuser": Venus 2013 Munich; // "L'Holandès Errant": Senta 2014, 2015 Saarbrucken; //

Bayreuth: "Tristany i Isolda": Brangäne 2005, 2006; // "Tristany i Isolda": Isolda 2016 a 2019; // "Lohengrin": Ortrud 2011, 2013, 2015, 2022 // "Parsifal": Kundry 2021 //

"Lohengrin": Noble brabantí 2014, 2015 Zurich; // "Tristany i Isolda": Un Pastor 2015 Zurich; // "Parsifal": Escuder 2018 Zurich; //

Ortrud "Lohengrin" 2014 Coburg; //

"La Walkiria": Waltraute 2021 Londres //

Patge "Tannhäuser" 2010-2011: Mainz / 

Noia Flor "Parsifal" 2012: Wels / 

Tenor britànic. Considerat un dels grans tenors de la seva generació. Estudià a la Royal Academy of Music de Londres debutant el 1964 en Capriccio de Richard Strauss. El seu repertori constava d´obres principalment de Monteverdi, Mozart i Wagner. Va triomfar als principals teatres (Metropolitan, Royal Opera House, La Scala, Liceu de Barcelona on va interpretar el 2004 el paper del príncep Vassili Shuisky de Boris Godunov. També va destacar cantant música sacra de Bach i Händel. Va ser Loge de L´Anell del Nibelung.

"Tristany i Isolda": Melot 2021, 2022 Mannheim //

"L'Or del Rhin": 2020 Melbourne //

"La Walkiria": Grimgerde 2012, 2013 Berlín; // "El capvespre dels déus": Flosshilde 2013 Berlín; // "L'Or del Rhin": Flosshilde 2013 Berlín; 2017 Baden-Baden; // "L'Anell": Flosshilde 2013 Milà, 2013 Londres BBC Proms, 2016, 2021 Berlín; Grimgerde 2016 Berlín; Primera Norna 2021 Berlín // "Els Mestres Cantaires": Magdalene 2015 Berlín; //

Bayreuth: "L'Anell": Flosshilde 2015; Primera Norna 2015; //

"Tannhäuser": Wolfram 2017 Monte-Carlo; //

"L'Holandès Errant": Erik 2013, 2014 Giessen; 2017 Hannover; 2019 Québec; // "Lohengrin": Lohengrin 2016 Ulm; 2019 Nürnberg; //

Bayreuth: "Lohengrin": Noble brabantí 2018; //

"Tristany i Isolda": Un pastor 2016 París; Un mariner 2016 París; //

"L'Anell": Ortlinde 2020 Chemnitz; //

Un pastor "Tannhäuser" 2011: Nürnberg / 

Wolfram "Tannhäuser" 2014 Freiburg; //

Soprano sueca. Estudia a Estocolm, Berlín i Milà. Debuta el 1906 a Estocolm com Àgata de El caçador furtiu. S´especialitza en papers wagnerians quan evoluciona cap al registre dramàtic, cantant-los a La Scala, Covent Garden i Bayreuth. Debuta el 1925 en el Metropolitan com Brünnhilde (El capvespre dels déus), on va cantar 49 funcions amb 10 rols, destacant els d´Isolda, Kundry (Parsifal), Fricka (L´Anell del Nibelung), Rachel de La Juive i Gioconda.

Bayreuth: és Kundry (Parsifal) el 1927, Brünnhilde (L´Anell del Nibelung) el 1927, 1928, 1930 i 1931 i Isolda el 1928, 1930 i 1931.

"Els Mestres Cantaires": Veit Pogner 2016 Berlín; //

"Parsifal": Escuder 2018 New York; //

Donner i Gunther "L'Anell" 2011 Karlstad; // Amfortas "Parsifal" 2012 Malmo; // Wotan "L'Or del Rhin" 2013 Dalhalla; // Herald "Lohengrin" 2014 Madrid; //

Mezzo-soprano sueca nascuda el 10/9/1966.  Estudia a Estokolm. Debuta el 1997 amb la 2ª Simfonia de Mahler. El 1997 debuta a Berlín amb el rol d'Erda (L'Or del Rin) dirigida per Daniel Baremboim.

"L'Anell": Erda 2009, 2010, 2011, 2013, 2016 Viena; 2013 Milà; 2013 Londres; 2016 Berlín; Waltraute 2017 Budapest; // "L'Or del Rhin": Erda 2010, 2012, 2013 Berlín; Fricka 2013 Dalhalla; // "Parsifal": Kundry 2011 Brussel.les; 2014 Bolonya; 2017 Berlín; // "Siegfried": Erda 2012, 2013 Berlín; 2012 Milà; 2018 Edimburg; //

"La Walkiria": Sieglinde 2019 Bari; // "El capvespre dels déus": Tercera Norna 2021 Göteburg //

"Parsifal": Noia Flor 2018 New York; //

"Tannhäuser": Un pastor 2018 Zittau; //

Farzana "Les Fades" 2011: Frankfurt / 

Farzana "Les Fades" 2011: Frankfurt / 

Rossweisse "La Walkiria" 2015 Toronto; //

Gerhilde i Tercera Norna "L'Anell" 2011: Helsinki / 

"L'Or del Rhin": Donner 2016 Raleigh; //

Tenor alemany. Estudia a Berlín amb Lilli Lehmann, on hi debuta el 1913. Triomfa en els principals escenaris internacionals. És considerat el millor Siegfried dels anys vint. També és Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) i Tristany.

"Parsifal": Titurel 2011 Tallinn; // "Tannhäuser": Reinmar 2013, 2016, 2017 Tallinn; //

Heinrich der Schreiber "Tannhäuser" 2011 Zurich; // Primer Cavaller "Parsifal" 2011, 2013 Zurich; // Noble Brabantí "Lohengrin" 2012 Kiel; // David "Els Mestres Cantaires" 2013 Zurich; // 

Wellgunde "L'Or del Rhin" 2013 Ginebra; // Siegrune "La Walkiria" 2013 Ginebra; // Wellgunde "El capvespre dels déus" 2014 Ginebra; //

Woglinde "El capvespre dels déus" 2012 Säo Paulo; // Woglinde "L'Or del Rhin" 2013 Säo Paulo; // 

Noia Flor i Una veu de dalt "Parsifal" 2011: Basel / 

"Parsifal": Primera Noia Flor 2020, 2022 Mannheim //

Mezzosoprano. La major part de la seva carrera va transcórrer a Itàlia. Debutà el 1902 a La Scala com a Fricka (La Walkiria). Després, al Teatre San Carlo de Nàpols interpreta el paper d´Amneris (Aida). És Azucena (Il Trovatore). Altres òperes del seu repertori són Adriana Lecouvreur, Sansón i Dalila, La Gioconda, La Favorita i Tristany i Isolda.

Soprano australiana nacionalitzada nord-americana. Debuta a Montecarlo el 1932 com a Elisabeth (Tannhäuser). Debuta el 1933 en l´Òpera Garnier de París com a Ortrud (Lohengrin). Debuta el 1935 en el Metropolitan com a Brünnhilde (La Walkiria), i en el 1936 representa l´escena de la immolació de El capvespre dels déus llançant-se a les flames amb un cavall, com Wagner pretenia. Triomfa en els grans escenaris internacionals en papers wagnerians, així com a Salomé, Amneris i Thaïs.

"Tannhäuser": Biterolf 2016 Aachen; //

"Lohengrin": Noble brabantí 2022 Sydney; Patge 2022 Sydney //

Heinrich "Tannhäuser" 2013 Bucarest; //

"L'Or del Rhin": Mime 2010 Frankfurt; // "L'Anell": Mime 2012, 2013, 2016 Frankfurt; // "Tannhäuser": Heinrich 2013 Frankfurt; //

Erik "L'Holandès Errant" 2013: Cluj-Napoca / 

"Lohengrin": Noble brabantí 2017 Atenas; //

"L'Anell": Loge 2013 Longborough; Froh 2016 Leeds; // "La Walkiria": Siegmund 2016 Londres, 2020 Longborough // "L'Holandès Errant": Timoner 2015 Leeds; // "L'Or del Rhin" Loge 2019 Longborough; //

Tenor sudafricà. Estudia al Conservatori de la Universitat de North-West. El 2006 és Resident a la Nationale Reisopera a Eschende (Holanda). 2008 a 2009 és a l'Opera de l'Estat de Meiningen a Alemanya. Del 2010 al 2011al Teatre de l'Estat de Lin (Àustria).

Debuta com a Pedrillo (El Rapte del Serrall); Després és Don Ramiro (La Cenerentola).

Escuder "Parsifal" 2009 / Walther "Tannhäuser" 2010: Meiningen / Walther "Tannhäuser" 2010: Eisenach / Kunz Vogelgesang "Els Mestres Cantaires" 2010: Linz / Walther "Tannhäuser" 2011: Eisenach / 

"Lohengrin": Patge 2019 Nürnberg; //

"Tannhäuser": Un pastor 2019 Klagenfurt; //

Marke "Tristany i Isolda" 2013 Oldenburg; //

"Lohengrin": Patge 2011, 2012, 2017 Mannheim; //

"L'Holandès Errant": Mary 2021 Amsterdam //

"Tannhäuser": Venus 2016, 2017, 2019 Cracòvia; //

Patge "Lohengrin" 2012: Karlsruhe / 

"Tannhäuser": Reinmar 2020 La Scala //

"L'Or del Rhin": Fafner 2018 Seoul; //

"Parsifal": Primer Cavaller 2011 a 2013, 2016 a 2019 Mannheim; // "Lohengrin": Noble Brabantí 2011, 2012, 2017 Mannheim; //

"Lohengrin": Heinrich 2016 Ulm; //

"Lohengrin": Herald 2014 Augsburg; 2016 a 2019 Berlín; // "Rienzi": Paolo Orsini 2019 Berlín; //

"Parsifal": Escuder 2016 Colònia; Noia Flor 2016 Colònia; //

Lohengrin "Lohengrin" 2010-2011: Regensburg / 

"L'Or del Rhin": Freia 2018 Seoul; // "La Walkiria": Sieglinde 2019 Seoul; //

Heinrich der Schreiber "Tannhäuser" 2014 Lübeck; //

"La Walkiria": Ortlinde 2016 Kiel; // "L'Or del Rhin": Woglinde 2015 Kiel; //

Walther "Tannhäuser" 2013 Bucarest; //

Hermann "Tannhäuser" 2014 Freiburg; //

Noia Flor "Parsifal" 2011: Würzburg / 

Froh "L'Or del Rhin" 2011: Ulmer / 

"L'Holandès Errant": Timoner 2018 Koblenz; //

"L'Or del Rhin": Wotan 2011 Ulmer; // "Lohengrin": Friedrich von Telramund 2016 Ulm; //

Gerhilde "L'Anell" 2011-2012: Freiburg / 

"L'Anell": Donner 2020 Oldenburg; Alberich 2020, 2022 Oldenburg; Wotan 2022 Oldenburg // "El capvespre dels déus": Alberich 2019, 2021 Oldenburg; //

"Tristany i Isolda": Un mariner 2020 Hannover //

"L'Holandès Errant": Timoner 2016, 2017 Heidelberg; //

"Tristany i Isolda": Kurwenal 2015, 2016 Dortmund; // "Lohengrin": Friedrich von Telramund 2019 Nürnberg; //

"L'Or del Rhin": Woglinde 2017 Oldenburg; // "La Walkiria": Ortlinde 2017 Oldenburg; Helmwige 2022 Dortmund // "Siegfried": Veu de l'ocell 2018 Oldenburg; //

"Parsifal": Noia Flor 2018 Zurich; //

Pastor "Tristany i Isolda" 2015 Strasbourg; // Mariner "Tristany i Isolda" 2015 Strasbourg; //

"Lohengrin" Patge 2015 Berna; //

"Lohengrin": Patge 2020 Stuttgart; // "Tristany i Isolda": Pilot 2020 Stuttgart //

Tenor anglès. Des del 1977 canta en el Covent Garden, destacant com intèrpret de Mozart: Tamino (La flauta màgica), Don Giovanni i com a Casio (Otelo). El 1992 intervé en la primera representació escenificada de La duenna de Gerhard a Madrid. Destacat Mime (L´Or del Rin).

"Parsifal": Noia Flor 2018, 2019 Erl; //

"Lohengrin": Quart Noble brabantí 2021 Erl //

Parsifal "Parsifal"2010: Niza / Tistany "Tristany i Isolda" 2010: Luzerna / Tristany "Tristany i Isolda" 2010: Londres / Tannhäuser "Tannhäuser" 2010-2011: Berlín / Tristany "Tristany i Isolda" 2011: Lyon / Siegfried "L'Anell" 2011-2012: New York / Tristany "Tristany i Isolda" 2012: Oslo / Tristany "Tristany i Isolda" 2012: Helsinki / Tristany "Tristany i Isolda" 2013: Munich / 

"Rienzi": Paolo Orsini 2016 Berlín; // "Lohengrin": Herald 2017 Berlín; // "Tannhäuser": Wolfram 2020 a 2022 Berlín // "L'Anell": Gunther 2021 Berlín //  "L'Or del Rhin": Donner 2021 Berlín // "Els Mestres Cantaires": Fritz Kosner 2022 Berlín //

Soprano alemanya. Debuta a Praga el 1865 com el Noi de La flauta màgica de Mozart, passant després al repertori dramàtic, especialment wagnerià. Participa en la creació del Festival de Salzburg. El seu repertori compren uns 170 papers.

1888 i 1889 en una gira americana (Filadelfia, Chicago, St.Louis, Boston) interpreta els rols de Sieglinde i Brünnhilde.

Bayreuth: és Woglinde i Ortlinde el 1876 i Brünnhilde el 1896 (L´Anell del Nibelung).

Soprano alemanya. Formada a Berlín, debutà a l´Òpera d´Hamburg el 1910 com a un patge a Lohengrin. Especialista en rols d´Strauss (Ariadne auf Naxos, La dona sense ombra, Intermezzo, Arabella) i de Wagner: Debutà el 1930 a Chicago com a Sieglinde (La Walkiria), obtenint també un gran èxit en les seves interpretacions d´Eva (Els Mestres Cantaires), Elsa (Lohengrin), Elisabeth (Tannhäuser). Retirada de l´escena el 19051, donà classes magistrals a Santa Barbara, Chicago, Londres i Viena. Entre les seves alumnes destaquen Grace Bumbry i Marilyn Horne. Com a escriptora, publicà llibres de poemes, de les seves memòries i sobre interpretació de rols operístics.

Mezzo-soprano alemanya.

"Els Mestres Cantaires": Magdalene 2010, 2012 Zürich, 2016 París; 2017 La Scala; // "L'Or del Rhin": Erda 2022 Rotterdam, 2022 París, 2022 Baden-Baden // "La Walkiria": Swertleite 2010 París; //"Siegfried"; Erda 2020 París // "Parsifal": Una veu de dalt 2011 Zurich; // "L'Anell" Flosshilde 2013 París; Swertleite 2013 París; Primera Norna 2013, 2020 París; 2019 Ginebra; Erda 2018 Londres, 2020 París; //

Bayreuth: "L'Anell": Grimherde 2016; Primera Norna 2016; Flosshilde 2016, 2017; // "Parsifal": Una veu de dalt 2016, 2017, 2018, 2019; // "Els Mestres Cantaires": Magdalene 2017, 2018, 2019, 2021 //

Baix-baríton austríac. És Sarastro (La Flauta Màgica), Colline (La Bohème), Ludovico (Otelo), Sparafucile (Rigoletto). El seu repertori wagnerià inclou Titurel (Parsifal), Fafner (L'Anell del Nibelung), Guarda de Nit (Els Mestres Cantaires), Hermann (Tannhäuser), Rei Marke (Tristany i Isolda).

"Tristany i Isolda": Marke 2015, 2016 Dortmund, 2019 Colònia, 2020 Praga // "L'Anell": Fafner 2018 Dresden; // "L'Or del Rhin": Fafner 2018 Seoul, 2021 Dresden // "Lohengrin": Heinrich 2019 Nürnberg; //

Bayreuth: "Parsifal": Titurel 2016, 2017; // "L'Anell": Fafner 2016, 2017; //

"Parsifal": Kundry 2016, 2017 Bremen; //

Sahwertleite "L'Anell" 2014 Budapest; //

"L'Holandès Errant": Erik 2019 Ulm; Timoner 2019 Ulm; //

David "Els Mestres Cantaires" 2011: Glyndebourne / 

Kundry "Parsifal" 2011 Würzburg; // Elsa "Lohengrin" 2013, 2014 Würzburg; //

Escuder i Noia Flor  "Parsifal" 2010: Ginebra /

Soprano alemanya. Debuta el 1915 a Halle com a Venus (Tannhäuser). Considerada la millor intèrpret wagneriana de la seva època. La seva Isolda i Brünnhilde causen furor en els grans escenaris internacionals.

Bayreuth: és Kundry (Parsifal) el 1928 i 1933, Brünnhilde (L´Anell del Nibelung) el 1928, 1933, 1934 i del 1936 al 1938 i Isolda el 1938.

Liceu de Barcelona: és Venus (Tannhäuser) i Ortrud (Lohengrin) el 1922.

"L'Or del Rhin": Alberich 2013, 2016 Palerm; 2018 Seoul; // "Siegfried" Alberich 2015 Palerm; //

"Tristany i Isolda": Marke 2020, 2022 Santa Fe // "Parsifal": Gurnemanz 2020 Toronto; Titurel 2020 Toronto //

"Parsifal": Primer Cavaller 2011 Praga; Escuder 2012 Praga; // "Tannhäuser": Heinrich 2014, 2015 Praga; // "Lohengrin" Noble Bravantí 2017 a 2020 Praga; //

"Lohengrin": Noble brabantí 2020 Zurich //

"L'Holandès Errant": Mary 2018 Houston; // "Parsifal": Una veu de dalt 2021 Houston; Noia Flor 2021 Houston // "La Walkiria": Waltraute 2022 Stuttgart //

Noia Flor "Parsifal" 2012: Amsterdam / 

Patge "Tannhäuser" 2010-2011: Dresden / 

"Lohengrin": Patge 2018 Brussel.les; //

"Parsifal": Noia Flor 2011 Basel; // "Siegfried": Veu de l'ocell 2015 Palermo; //

"L'Or del Rhin": Flosshilde 2017 Nürnberg; // "La Walkiria": Schwertleite 2017 Nürnberg, 2022 Erl //

"Tannhäuser": Walther 2019, 2020 St. Petersburg; //

"La Valkiria": Siegrune 2009 Estocolm; Fricka 2013 Estocolm; Schwertleite 2020 Estocolm // "L'Or del Rhin": Erda 2011 Estocolm; // "L'Anell": Erda 2017 Estocolm; Primera Norna 2017 Estocolm; //

"Lohengrin": Patge 2019 Nürnberg; //

Hans Sachs "Els Mestres Cantaires" 2010: Linz / 

"L'Holandès Errant": Timoner 2021, 2022 Graz //

"Tristany i Isolda": Brangäne 2018, 2019 Linz; // "Parsifal": Kundry 2020 Linz //

"L'Holandès Errant": Timoner 2021 Munich //

"La Prohibició d'estimar": Isabella 2020 San Francisco //

Reinmar von Zweter "Tannhäuser" 2012: Schwerin / 

L'Holandès Errant": Timoner 2021 Ekaterinburg //

Timoner "L'Holandès Errant" 2013, 2014, 2015 Brno; 2014 Litomysl; //

"La Walkiria": Ortlinde 2013 Ginebra; 2014 Duisburg; // "L'Anell": Ortlinde 2018, 2019 Dusseldorf; 2019 Duisburg; Gerhilde 2019 Ginebra; //

"Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2018, 2019 Ekaterinburg; // "Tannhäuser": Walther 2019 Klagenfurt; // "Lohengrin": Primer Noble brabantí 2021 Erl //

Titurel "Parsifal" 2012, 2013: Lübeck / 

Sieglinde "L'Anell" 2011: Karlstad / Senta "L'Holandès Errant" 2013: Estocolm / 

"La Walkiria": Rossweisse 2020, 2021 Longborough //

"L'Or del Rhin": Woglinde 2010, 2011, 2013 Halle; // "La Walkiria": Gerhilde 2011, 2013, 2015 Halle; // "El capvespre dels déus:  Woglinde 2013, 2015 Halle; // "Siegfried": La veu de l'ocell 2013, 2015 Halle; // "L'Anell": Woglinde 2014 Halle; Gerhilde 2014 Halle, 2022 Leipzig; Veu de l'ocell 2014 Halle; //

"Tristany i Isolsa": Brangäne 2020 Estocolm //

"Tannhäuser": Tannhäuser 2021 Taichung //

"L'Holandès Errant": Daland 2010 Erl; 2011 Stuttgart; 2015 Caen; 2015 Luxembourg; 2018 Dresden; 2018 Budapest; // "Tristany i Isolda": Marke 2011 Dresden; 2012 Valencia; 2014 Berlín; 2014, 2016, 2020 Stuttgart; 2018 Budapest; 2020 Hamburg // "Parsifal": Gurnemanz 2011 Basel; 2012, 2013 Berlín; 2016 Colònia;  // "La Walkiria": Hunding 2015 Oviedo; 2018 Hamburg; 2019 Napols; // "L'Anell": Hunding 2018 Hamburg; //

"L'Or del Rhin": Fasolt 2017 Oldenburg; //

"L'Anell": Helmwige 2018 Innsbruck;

"L'Anell": Sieglinde 2016 Leipzig; Brünnhilde 2018 a 2020 Leipzig; // "Tannhäuser": Elisabeth 2011 Nürnberg; 2015 Leipzig; // "Tristany i Isolda": Isolda 2011 Augsburg; 2017 Munich; // "El capvespre dels déus" Gutrune 2011 París; Norna 2011 París; Brünnhilde 2016 Leipzig; 2017 Tokyo; // "Els Mestres Cantaires": Eva 2012, 2013 Leipzig; // "L'Holandès Errant": Senta 2012 Nürnberg; 2013, 2019, 2020 Leipzig; 2015 Washington; 2017 Stuttgart; // "La prohibició d'estimar": Isabella 2012 Frankfurt; 2013. 2014, 2015 Leipzig; // "Les Fades": Ada 2013, 2014, 2016, 2022 Leipzig; // "Rienzi": Irene 2013 Frankfurt; // "La Walkiria": Sieglinde 2013, 2014, 2015 Leipzig; Brünnhilde 2019 Frankfurt, 2022 Erl //  "Siegfried": Brünnhilde 2014 Stuttgart, 2021 Frankfurt // "Parsifal": Kundry 2018 Stuttgart; //

Bayreuth: Isabella "La prohibició d'estimar" 2013; //

David "Els Mestres Cantaires" 2011, 2012, 2013: Nürnberg / Timoner "L'Holandès Errant" 2012: Nürnberg / 

"La prohibició d'estimar": Isabella 2018 Wroclaw; //

"L'Or del Rhin": Flosshilde 2022 Zürich //

"Siegfried": Erda 2011, 2012 Cottbus; 2012 Goerlitz // "L'Or del Rhin": Flosshilde 2013 Cottbus; Erda 2013 Cottbus; // "El capvespre dels déus"; Waltraute 2013 Cottbus; Flosshilde 2014 Cottbus; Primera Norna 2014 Cottbus // "Tristany i Isolda": Brangäne 2021, 2022 Halle //

Balthasar Zorn "Els Mestres Cantaires" 2014 Bremen; //

Elisabeth "Tannhäuser" 2010 Halle; // Tercera Norna "El capvespre dels déus" 2013 Halle; // Tercera Norna "L'Anell" 2014 Halle; // 

Hans Schwarz "Els Mestres Cantaires" 2015 Mainz; //

"Tannhäuser": Wolfram 2009, 2010 Copenhague; // "Els Mestres Cantaires": Sixtus Beckmesser 2010, 2011, 2012, 2016 Berlín; 2020 Oslo //

Noia Flor "Parsifal" 2011: Zurich / 

Patge "Lohengrin" 2011: Dresden / 

Mezzo-soprano alemanya nascuda el 15-8-1958. Guanyadora de diversos concursos internacionals: El Johan Sebastian Bach; Robert Schumann Competition; Maria Callas competition.

És Siegrune "La Valkiria" / Primer escuder i Noia Flor "Parsifal" 2010: Dresden / 

"Tannhäuser": Un jove pastor 2016 Aachen; //

Soprano sueca. Estudia en el Conservatori de Würzburg. Debuta el 1963 a Linz com la comtessa Almaviva de Les noces de Figaro. Triomfa especialment en papers wagnerians. Abandona l´escena l´any 1988.

Bayreuth: és Brünnhilde (L´Anell del Nibelung) del 1971 al 1973, Isolda del 1974 al 1977 i el 1987, Elsa (Lohengrin) el 1987.

"Parsifal": Noia Flor 2018 Helsinki; //

"L'Anell": Grimgerde 2018 Londres; //

"L'Holandès Errant": Mary 2017, 2018 Tallin; //

Primer Cavaller "Parsifal" 2012: Saarbrücken / 

"L'Or del Rhin": Froh 2018 Seoul; //

"L'Holandès Errant": Daland 2018 Koblenz; //

"Tannhäuser": Patge 2011 Nürnberg; // "La Walkiria": Grimgerde 2014, 2017 Nürnberg; //

Primera Noia Flor "Parsifal" 2012: Kassel / Un jove pastor "Tannhäuser" 2013: Kassel / 

Erda "L'Anell" 2013: Munich / Erda "L'Anell" 2013: París / 

"Tannhäuser": Elisabeth 2021 Taichung //

"Tristany i Isolda": Un pastor 2020 Frankfurt; //

Sieglinde "La Walkiria" 2010, 2011, 2012 Vilnius; // Ortrud "Lohengrin" 2015 Vilnius; //

2009-2010-2011: Heinrich der Schreiber (Tannhäuser) al Staatstheater Nürnberg.

"L'Or del Rhin": Froh 2018 Göteborg; //

"Tristany i Isolda": Melot 2020 Estocolm; Pilot 2020 Estocolm //

"Lohengrin": Noble 2016 Copenhague; //

Augustin Moser "Els Mestres Cantaires" 2010: Kassel / Augustin Moser "Els Mestres Cantaires" 2010: Mannheim / 

Donner "L'Or del Rhin" 2013 Dalhalla; //

Wellgunde "L'Anell" 2011: Karlstad / Freia "L'Or del Rhin" 2013 Dalhalla; //

Soprano sueca. Debuta en la seva ciutat natal com la comtessa de Les noces de Figaro. Destaca com, Brünnhilde, Elsa, Isolda, Kundry, Chrysothemis, Leonora i Tosca. Actua en el Covent Garden, Bayreuth, Metropolitan, Viena, Barcelona. Especialista amb Wagner, Strauss i Berlioz.

Bayreuth: és Venus (Tannhäuser) el 1967, Brünnhilde (L´Anell del Nibelung) del 1968 al 1971 i el 1973.

Liceu de Barcelona: interpreta el rol de Brünnhilde (El capvespre dels déus) el 1972, Isolda el 1972 i 1978 i Brünnhilde (La Walkiria) el 1974 i 1983.

"L'Or del Rhin": Fafner 2011 Estocolm; // "Tannhäuser": Reinmar von Zweter 2012 Tampere; // "Tristany i Isolda": Marke 2012 Copenhague; // "L'Holandès Errant": Daland 2013, 2014 Wiesbaden, 2022 Ostfold //

"Lohengrin": Noble Brabantí 2011, 2012 Innsbruck; // "Tannhäuser": Walther von der Vogelweide 2016 Innsbruck; //

"L'Or del Rhin": Froh 2018 Phoenix; //

"L'Holandès Errant": Senta 2012, 2013: Varsovia; // "La Walkiria": Brünnhilde 2013 Palerm; 2018 Hamburg; 2019 Napols;  // "L'Anell": Brünnhilde 2016 Melbourne, 2018 Hamburg, 2019, 2022 Leipzig, 2021 Londres, 2022 Mannheim // "Siegfried": Brünnhilde 2018 Hamburg; // "El capvespre dels déus": Brünnhilde 2022 Oper Leipzig //

"L'Holandès Errant": Mary 2016 Heidelberg; //

"L'Anell": Wotan 2010 Lübeck; Wotan-Vianant 2009, 2011 Karlsruhe; 2016, 2017 Leipzig; Alberich 2013, 2015, 2016, 2017 Leipzig; 2013 Säo Paulo; // "Els Mestres Cantaires": Fritz Kothner 2015, 2019 Berlín; 2016, 2020 Budapest; // "Lohengrin": Friedrich von Telramund 2016 Tokyo; // "Parsifal": Klingsor 2017 Budapest, 2022 Ötsu // "La Walkiria": Wotan 2018 Otsu; //

"Siegfried": Vianant 2019 Otsu; //

"L'Holandès Errant": Senta 2016 Helsinki; // "L'Or del Rhin": Freia 2020 Versalles //

"La Walkiria": Gerhilde 2018 Magdeburg; 2019 Napols; //

"Tristany i Isolda" 2016 Elsinki; //

"Lohengrin": Heinrich 2014 Coburg; // "Parsifal" Gurnemanz 2017 Coburg; // L'Or del Rhin": Wotan 2019, 2020 Coburg; //

Patge "Lohengrin" 2011: Savonlinna / 

Mezzosoprano eslovena. El 1979 passa a formar part de l´Òpera de Viena. En el seu repertori inclou Zia Principessa (Suor Angelica), La dona sense ombra, Fricka (La Walkiria) i Brangäne (Tristany i Isolda). El seu últim èxit és la seva interpretació de Kundry (Parsifal) a Munic el 1995.

Liceu de Barcelona: és Fricka (La Walkiria) la temporada 1990-91.

Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) de setembre a desembre de 2009 al Grazer Oper. Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) de setembre a desembre 2009 al Staatstheater Darmstadt.

Tannhäuser "Tannhäuser" 2014 Lübeck; // Loge "L'Anell" 2015 Viena; // Erik "L'Holandès Errant" 2015 Viena; //

Un Pastor "Tristany i Isolda" 2013: Magdeburg / 

Baix austríac nacionalitzat nord-americà. Comença en el cor del Theater an der Wien. El 1922 debuta en la Volksoper com Mefistófeles. Gran baix profund, destaca com intèrpret wagnerià, cantant Hunding el 1936 amb Bruno Walter. Gran intèrpret de Hagen i Fafner.

Liceu de Barcelona: és Kunz Vogelgesang (Els Mestres Cantaires) el 1923, Gurnemanz (Parsifal) el 1926, el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1926 i 1927, Hermann (Tannhäuser) el 1927 i 1930, Hunding (La Walkiria) el 1927 i 1929, Fafner (L´Or del Rin) el 1929 i Hagen (El capvespre dels déus) el 1929 i 1950.  

Siegmund "La Walkiria" 2013: Rennes / 

"L'Holandès Errant": Senta 2016, 2017, 2018 St. Petersburg; //

Soprano russa nacionalitzada francesa. Formada a París amb Pauline Viardot. Debuta el 1883 en el Thêatre des Italiens amb Simon Boccanegra. Canta el paper de Brünnhilde en la primera versió francesa de La Walkiria.

"Lohengrin": Noble brabantí 2017, 2018 Krefeld; //

"Lohengrin": Noble brabantí 2019 Nürnberg; //

"Lohengrin": Elsa 2016 Osnabrück; //

"La Prohibició d'estimar": Isabella 2017 Teatro Colón; //

"La Walkiria": Brünnhilde 2011, 2013, 2015 Halle; // "Siegfried": Brünnhilde 2012, 2013, 2015 Halle; // "El capvespre dels déus": Brünnhilde 2013, 2015 Halle; // "L'Anell": Brünnhilde 2014 Halle; //

Woglinde "El capvespre dels déus" 2012: Londres / 

Soprano. Inicia els seus estudis musicals al Conservatori de València i posteriorment es trasllada a Milà on es perfecciona amb Melchor Vidal. El 1908 té lloc la seva presentació a Itàlia amb Cavalleria rusticana a Viareggio. El 1910 debuta a Florència amb Mefistofeles i al Liceu amb el paper d´Elvira (Ernani) i el de Marta (Tiefland) amb Josep Palet i Ramon Blanchart. Obté gran èxit en teatres d´Europa i Amèrica, especialment a Buenos Aires. El seu repertori també comprèn les òperes Aida, Amica (Mascagni), Tosca, Loreley, Madama Butterfly, Il Trovatore, Manon, La Fanciulla del West i Els Hugonots. En repertori wagnerià destaca com Elisabeth (Tannhäuser), Sieglinde (La Walkiria), Kundry (Parsifal), Brünnhilde (Siegfried) i el 1930 intervé com a Brünnhilde en la producció de L´Anell del Nibelung dirigida per Siegfried Wagner.

"Rienzi": Cecco del Vecchio 2016 Leipzig; //

Soprano lirico-spinto catalana. Formada a Barcelona i Milà, on hi debuta amb Tito Schipa, Aureliano Pertile, Beniamino Gigli i altres. Debuta en el Teatre del Liceu el 1912 amb Siegfried. El 1921 canta a La Fenice Andrea Chénier, i poc després Il mistero de Monleone. Actua assíduament a La Scala on el 1924-25 és Sieglinde de La Walkiria dirigida per Toscanini, el 1927 és Alice Ford de Falstaff i estrena Sly de Wolf-Ferrari, el 1928 és la Mariscala de El cavaller de la rosa amb Conxita Supervia i dirigida per Richard Strauss, el 1928 i 1929 Toscanini la torna a dirigir com a la Comtessa de Les noces de Figaro. El 1933 canta a La Arena de Verona Lohengrin amb direcció de Tullio Serafin. S´acomiada dels escenaris el 1945 establint-se de professora de cant, contant entre els seus deixebles Alfredo Kraus, Renata Scotto, Elena Souliotis i Maria Luisa Nave.

Liceu de Barcelona: és Senta (L´Holandès Errant) i Elsa (Lohengrin) el 1918.

Segona Noia Flor "Parsifal" 2011: Budapest / Segona Noia Flor "Parsifal" 2012: Debrecen / 

"L'Anell"; Grimgerde 2021 Londres //

Guarda de nit "Els Mestres Cantaires" 2011, 2012: Londres; // Fafner "L'Anell" 2013 París; // Titurel "Parsifal" 2013 Londres; //

"Lohengrin": Noble Brabantí 2017 Zurich; //

"L'Holandès Errant": Timoner 2022 East Horsley //

Venus "Tannhäuser" 2011. Bolonya / 

"Tannhäuser": Hermann 2021 Taichung //

"Lohengrin": Ortrud 2022 Moscow //

"Lohengrin": Noble Brabantí 2011, 2013 Dresden; // "Els Mestres Cantaires": Hans Schwarz 2016, 2018 a 2021 Munich; // "Tannhäuser": Biterolf 2017, 2019, 2021 Munich; //

"La Walkiria": Brünnhilde 2013, 2014 Saint Louis; Helmwige 2017 Chicago; // "El capvespre dels déus": Brünnhilde 2015 Saint Louis; //

"La Walkiria": Ortlinde 2019, 2020 Göteburg; //

"La prohibició d'estimar": Lucio 2016 Madrid; 2017 Teatro Colón; //

"Els Mestres Cantaires": Hans Schwarz 2016 Erfurt; 2016, 2017 Weimar; //

"L'Or del Rhin": Fricka 2019 // "La Walkiria": Fricka 2020 Passau, 2020 Straubing //

"L'Holandès Errant": Mary 2016, 2017 Bremen; //

"L'Anell": Brünnhilde 2011: Karlstad // "La Walkiria": Brünnhilde 2013 Estocolm // "El capvespre dels déus": Brünnhilde 2021 Göteborg //

Pilot "Tristany i Isolda" 2013: Mainz / 

Hans Foltz "Els Mestres Cantaires" 2010: Göteborg / 

Baix alemany.

Bayreuth: és Daland (L´Holandès Errant) i Hunding (La Walkiria) el 1902.

Woglinde i Filla del Rhin "El capvespre dels déus" 2010: La Coruña / 

Ortlinde "La Walkiria" 2015 Oviedo; //

"L'Anell": Brünnhilde 2017 Wiesbaden; //

"L'Holandès Errant": Mary 2017, 2018 Tallin; //

"L'Or del Rhin": Froh 2021 Niza //

Baríton-baix canadenc. Debuta a Los Ángeles el 1942, amb el nom de George Burnnon, a La Traviata. Debuta el 1951 en el Metropolitan. Primer cantant no rus que interpreta a Boris Godunov en el Bolshoi el 1960. El 1958 és Wotan (L´Or del Rin) amb direcció de Sir Georg Solti.

Bayreuth: és L´Holandès el 1956 i 1959, Amfortas (Parsifal) del 1951 al 1953, el 1956 i 1957 i del 1961 al 1964.

"Tristany i Isolda": Un mariner 2020 Hannover //

"Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2018 Melbourne; // L'Anell": Loge 2020 Brisbane //

"Tristany i Isolda": Melot 2018 Buenos Aires; // "L'Or del Rhin": Froh 2020 Buenos Aires //

Escuder "Parsifal" 2011: Hamburg / 

"L'Holandès Errant": L'Holandès 2017 València; //

Woglinde "L'Or del Rhin" 2011: Ulm / 

Fricka "La Walkiria" 2011: Norfolk / 

Soprano espanyola. Estudia a Madrid. Debuta el 1955 a Aix-en-Provence com Cherubino de Les noces de Figaro i a continuació en el Covent Garden com Violetta de La Traviata. Actua a Glyndebourne i en el Teatro Colón de Buenos Aires com La Reina de la Nit de La flauta màgica. Destaca en papers mozartians, especialment Pamina i Doña Elvira i en els de Elisabeth de Tannhäuser i Elsa de Lohengrin.

Liceu de Barcelona: és Elsa (Lohengrin) el 1986.

Noia Flor "Parsifal" 2010: Dresden / 

"Lohengrin": Noble Brabantí 2017 Atenas; //

"La Walkiria": Wotan 2010, 2011 Vilnius; 2019, 2020 Göteborg; // "L'Or del Rhin": Wotan 2018 Göteborg; // "El capvespre dels déus": Wotan 2021 Göteburg //

Tenor alemany. Estudia a Berlín. Debuta el 1927 a Dresde com a Walther von der Vogelweide (Tannhäuser). Debuta en el Metropolitan el 1931. Un dels més grans intèrprets wagnerians durant quasi tres dècades, destaca com a Tristany, Walther i Siegfried.

Bayreuth: és Walther von der Vogelweide (Tannhäuser) el 1933, 1934, 1943 i 1944; Siegfried el 1933, 1934, del 1936 al 1942 i el 1952 i Siegmund el 1937 i 1954 (L´Anell del Nibelung); Parsifal el 1933 i 1937, Lohengrin el 1936, i Tristany el 1938 i 1939.

Liceu de Barcelona: és Rienzi el 20 de gener de 1951 en la funció d´estrena d´aquesta òpera al Teatre, Lohengrin el 1951, Parsifal el 1951 i 1953, Tristany el 1952, Siegfried (Siegfried i El capvespre dels déus) el 1952,  Tannhäuser i Siegmund (La Walkiria) el 1952 i 1954.

"Tannhäuser": Un pastor 2019 Dresden; //

"L'Or del Rhin": Flosshilde 2019, 2020 Coburg; //

És una Noia Flor "Parsifal" a l'Òpera de Niza el gener de 2010.

"L'Or del Rhin": Donner 2019 Praga; //

"Parsifal": Noia Flor 2020 Linz // "L'Or del Rhin": Wellgunde 2021 Erl // "La Walkiria": Ortlinde 2022 Erl //

"Parsifal": Escuder 2018, 2019 Erl; //

Woglinde, Gerhilde i La veu de l'ocell "L'Anell" 2011: Reims / 

"L'Or del Rhin": Flosshilde 2011 Estocolm; 2013, 2015; // "La Walkiria": Rossweisse 2009 Estocolm; Grimgerde 2018 Toulouse; // "Els Mestres Cantaires": Magdalena 2010, 2011, 2012, 2013 Leipzig; // "L'Holandès Errant": Mary 2013, 2019, 2020 Leipzig; 2019 Malmö; // "L'Anell": Fricka 2015 a 2020 Leipzig; Grimgerde 2013 a 2019 Leipzig; Waltraute 2016 a 2020 Leipzig; Primera Norna 2016 a 2021 Leipzig; Segona Norna 2022 Leipzig; Erda 2020, 2021, 2022 Leipzig; //

"L'Holandès Errant": Timoner 2021 Viena //

"Lohengrin": Noble Brabantí 2017 París; //

"La Walkiria": Helmwige 2020, 2021 Longborough //

Fafner "L'Anell" 2013 Melbourne; //

Liceu de Barcelona: Escuder "Parsifal" 2011 / 

"Siegfried": Veu de l'ocell 2022 Longborough //

"L'Holandès Errant": Mary 2012, 2013, 2016 Varsovia; // Ortrud "Lohengrin" 2014 Varsovia; // 

"Tristany i Isolda": Isolda 2020, 2022 Bari //

Soprano francesa. Estudia en el Conservatori de París amb Félia Litvinne i Lilli Lehmann. Debuta el 1912 en l´Opéra- Comique de París com Antonia de Els Contes de Hoffmann. És admirada durant més de vint anys en la Grand Opéra en els papers de Juliette, Thaïs, Margherite, Aida, Elektra. Especialitzada en Strauss i Wagner, inclou també els papers de Elsa (Lohengrin), Eva (Els Mestres Cantaires), Elisabeth (Tannhäuser), Sieglinde i Brünnhilde (L´Anell del Nibelung).

Bayreuth: és Kundry (Parsifal) el 1938 i Isolda el 1939.

"L'Anell": Erda 2016, 2017, 2018 Karlsruhe; Schwertleite 2018 Karlsruhe; // "El capvespre dels déus": Flosshilde 2017 Bühnen; //

"Els Mestres Cantaires": Fritz Kothner 2014 Karlsruhe; // "L'Or del Rhin": Fasolt 2016 Karlsruhe; // "El capvespre dels déus": Hagen 2017 Bühnen; // "La Walkiria": Wotan 2018 Magdeburg; //

Venus "Tannhäuser" 2012: Schwerin / 

"Lohengrin": Noble brabantí 2016, 2017 St Gallen; // "Parsifal": Quart Escuder 2010 Dresden; // "Tannhäuser": Reinmar von Zweter  2010, 2011, 2013, 2014 Dresden; //

Herald "Lohengrin" 2012: Milà / 

"Lohengrin": Noble brabantí 2020 Zurich //

Wotan, Vianant "L'Anell" 2011: Reims / 

"L'Anell": Froh 2013 Riga; // "L'Holandès Errant": Erik 2017, 2018 Vilnius; 2018 a 2020 Riga; // "Tannhäuser": Tannhäuser 2017, 2018 Riga; //

"Tristany i Isolda": Melot 2017 Essen; // "Lohengrin": Herald 2018 Essen; // "Rienzi": Paolo Orsini 2019 Kaiserslautern; //

Berlìn, 10/3/1928 - Klosterneuburg (Àustria), 24/4/2021

Debuta com a Orlovsky (Die Fledermaus) a Frankfurt als 18 anys. Actua en els seus inicis a Frankfurt, Darmstadt i Hannover con Dorabella, Carmen, Eboli, Rosina, Cenerentola i Amneris.

Després es Cherubino (Cosi fan tutte), Klytämnestra (Elektra), Komponist (Ariadne auf Naxos), Carmen,

En rols wagnerians és Ortrud, Fricka, Venus, Kundry, Brangäne i Waltraute.

Bayreuth: Debuta el 1966 com a Brangäne (Tritany i Isolda), També és Kundry (Parsifal)  

"Tannhäuser" Reinmar 2015 Nova York; // "L'Anell": Fasolt 2022 Nashville //

"Les Fades": Morald 2017, 2018 Kosice; //

Senta "L'Holandès Errant" 2014 Budapest; //

"Parsifal": Escuder 2020 Linz: Noia Flor 2020 Linz //

Baix-baríton alemany.

Interpreta els rols de Papageno (La Flauta Màgica); Masetto i Leporello (Don Giovanni); Melitone (La Forza del Destino).

Com a cantant wagnerià és Donner, Gunther, Wotan, Vianant (L'Anell del Nibelung); Herald (Lohengrin); Biterolf (Tannhäuser); Hans Sachs i Beckmesser (Els Mestres Cantaires); Melot (Tristany i Isolda).

"Els Mestres Cantaires": Hans Sachs 2010 Kiel, 2015 Elsinki; Konrad Nachtigall 2016 París: // "El capvespre dels déus": Gunther 2010 La Coruña; // "Parsifal": Amfortas 2011 Leipzig, 2014 Darmstadt; // "L'Anell": Wotan-Vianant 2011 a 2013 Darmstadt, 2013 Riga; 2018, 2019, 2020 Chemnitz; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2014 Darmstadt; //

Bayreuth: 2006 a 2010: Donner (L'Anell del Nibelung) / 2007 a 2010: Gunther (L'Anell del Nibelung) / 2006, 2008 a 2012: Melot (Tristany i Isolda) / 

Liceu de Barcelona: "Tristany i Isolda": Melot 2012 / "L'Or del Rhin": Donner 2013 / 

Rossweisse "La Walkiria" 2011-2012: Vilnius / 

Patge "Lohengrin" 2012 Karlsruhe; // Patge "Tannhäuser" 2014 Karlsruhe; //

"La Walkiria": Gerhilde 2022 Copenhague //

"La Walkiria": Siegrune 2022 Copenhague //

Donner "L'Or del Rhin" 2011: Estocolm / Herald "Lohengrin" 2012: Estocolm / 

Gerhilde "La Valkiria" 2009: Estocolm / Ortrud "Lohengrin" 2012: Estocolm / Ortlinde "La Walkiria" 2013: Estocolm / 

Baríton suec (12/10/1968). Forma part del Royal Danish Theatre on hi va debutar com a Schaunard (La Bohème); També interpreta Posa (Don Carlo); Amonasro (Aida); Scarpia (Tosca). El seu repertori wagnerià comprèn: Kurwenal (Tristany i Isolda); Wotan (L'Anell del Nibelung); L'Holandès (L'Holandès Errant) // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2010 Copenhague, 2015 Zurich, 2020 Praga // "Parsifal": Amfortas 2011, 2012 Copenhague; // "L'Or del Rhin": Alberich 2013 Genova; Wotan 2021 Munich // "La Walkiria": Wotan 2020 Berlín // "Lohengrin": Friedich von Telramund  2013 Cardiff; 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019 Berlín; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2014 Copenhague, 2015 Oslo, 2016, 2018 Hamburg, 2018 Budapest, 2021 Munich // "Siegfried": Alberich 2014 Ginebra; 2015 Leipzig; Vianant 2018 Hamburg; // "El capvespre dels déus": Alberich 2014 Ginebra; // "L'Anell" Vianant 2016 Leipzig, 2017 Estocolm; Wotan 2017 Estocolm, 2018 Hamburg, 2021 Berlín, 2022 Viena;  Alberich 2018 Munich; 2018 Londres: // "Els Mestres Cantaires": Hans Sachs 2021 Estocolm // "Lohengrin": Friedrich von Telramund 2022 Hamburg //

Bayreuth: "L'Anell": Wotan 2016, 2017, 2018, 2022 // "L'Holandès Errant": Holandès 2016, 2018, 2021 //

"Els Mestres Cantaires": Augustin Moser 2013 Zurich; // "Parsifal": Cavaller 2020 Toulouse; //

Hermann Ortel "Els Mestres Cantaires" 2010: Göteborg / 

Ortlinde "La Walkiria" 2011: Norfolk / 

"Parsifal": Noia Flor 2021 Budapest //

Pastor i Mariner "Tristany i Isolda" 2013 Toronto; // Froh "L'Or del Rhin" 2014 Victoria; // 

"Tannhäuser": Walther 2017 Colònia; //

"L'Anell": Siegfried 2016, 2017 St. Petersburg; //

"Parsifal": Titurel 2011 Dusseldorf; Gurnemanz 2021 Kobenhavn // "La Walkiria": Hunding 2012, 2013, Dusseldorf; 2013 Giessen; 2013, 2014 Duisburg; // "L'Holandès Errant": Daland 2013, 2015 Dusseldorf; 2014 Duisburg; // "L'Anell": Hunding 2018, 2019 Dusseldorf, 2019 Duisburg; Hagen 2018, 2019 Dusseldorf, 2022 Oldenburg; Fafner 2022 Dusseldorf; Fasolt 2022 Oldenburg //

"L'Anell": Flosshilde 2021 Londres; Primera Norna 2021 Londres // "L'Or del Rhin": Flosshilde 2019 Londres; //

"Lohengrin": Herald 2011 Chicago // "L'Anell" Wotan 2022 Nashville //

"Tristany i Isolda": Mariner 2014 Londres; 2019 Brussel-les; Un pastor 2019 Brussel-les; // "L'Holandès Errant": Timoner 2015 Londres; // "Tannhäuser": Walther von der Vogelweide; //

Tenor canadenc.  Debuta el 2004 com a Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires); També és Lohengrin, Parsifal. Florestan (Fidelio).

"Parsifal": Escuder 2011, 2012: Hamburg; Parsifal 2016, 2017 Bremen; 2019 Bloomingrton;  // "L'Or del Rhin": Froh 2011, 2012, 2013: Hamburg // "L'Holandès Errant": Timoner 2011, 2012 Hamburg // "Tannhäuser": Heinrich der Schreiber 2012, 2013 Hamburg / "Els Mestres Cantaires": Ulrich Eisslinger 2013 Hamburg // "Lohengrin": Lohengrin 2016 Osnabrück; //