Associació Wagneriana de Barcelona

"Els Mestres Cantaires": Sixtus Beckmesser 2010 Linz; 2016 Erfurt; 2016, 2017 Weimar; // "L'Or del Rhin": Alberich 2011 Gelsenkirchen; // "Parsifal": Amfortas 2012 Saarbrücken; // "Lohengrin": Friedrich von Telramund 2013, 2014, 2015 Weimar; // "Siegfried": Alberich 2014, 2015 Linz; // "L'Anell": Alberich 2015 Linz; 2014, 2015 Dessau; 2018, 2019 Chemnitz; Gunther 2015 Linz; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2017 Hannover; //

Fricka i Waltraute "L'Anell" 2012: Detmold / 

"Els Mestres Cantaires": Fritz Kothner 2011 Glyndebourne; Hans Foltz 2016 Glyndebourne; //

Gunther "El capvespre dels déus" 2012 Longborough / Gunther "L'Anell" 2013 Longborough; / 

"L'Holandès Errant": Erik 2016, 2017 Dessau; 2018 Koblenz; //

"Lohengrin": Quart Patge 2016 Copenhague; //

Ulrich Eisslinger "Els Mestres Cantaires" 2013, 2014 Hannover; //

Noble Brabantí"Lohengrin" 2010; // Pilot "Tristany i Isolda" 2014 Berlín; //

Titurel i Segon Cavaller "Parsifal" 2012: Kaiserslautern / 

"Tristany i Isolda": Brangane 2010, 2011 Praga; // "Lohengrin": Elsa 2011 Chicago; 2011 Savonlinna; 2014 Hong Kong; // "L'Anell": Sieglinde 2012, 2016 Frankfurt; 2016 Melbourne; // "L'Holandès Errant": Senta 2012 Savonlinna; 2015 Frankfurt; 2017 Nova York; 2018 Roma; // "Tannhäuser": Elisabeth 2015 Chicago; // "La Walkiria": Sieglinde 2017 Edinburg; 2019 Frankfurt; // "El capvespre dels déus": Gutrune 2019 Edinburgh; //

Ulrich Eisslinger (Els Mestres cantaires) de setembre a desembre de 2009 al Staatstheater Darmstadt.

"L'Holandès Errant": Mary 2018 Koblenz; //

"Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2010 Kiel; // "Lohengrin": Noble Brabantí 2016 Osnabrück; //

"La Walkiria": Ortlinde 2013 Florencia; // "Els Mestres Cantaires": Eva 2017 La Scala; 2019 Salzburg; // "Lohengrin": Elsa 2019 Salzburg; //

Liceu de Barcelona; "El capvespre dels déus": Gutrune 2016; Tercxera Norna 2016; //

Soprano alemanya. Neboda de Richard Wagner, debuta el 1844 a Dresde com Agatha. El 1845 estrena l´Elisabeth de Tannhäuser. Destaca amb repertori de Bellini i de Rossini.

"L'Holandès Errant": L'Holandès 2017 Berlín; 2019 Malmö; // "El capvespre dels déus" Gunther 2019 Edinburgh; //

Siegrune "La Walkiria" 2012: Mannheim / 

Timoner "Tristany i Isolda" 2010-2011: Wels / 

Siegrune "L'Anell" 2014 Erl; //

Soprano alemanya. Obté èxits en els Festivals de Edimburg, Salzburg, Glyndebourne i principalment a Bayreuth com a Noia Flor a Parsifal, varies filles del Rin i Walkiries a L´Anell del Nibelung i Mary de L´Holandès Errant. Va participar el 1950 en l´enregistrament de L´Anell del Nibelung a La Scala de Milà dirigida per Wilhelm Furtwängler. Ha interpretat el paper de Magdalena de Els Mestres Cantaires. Carmen, Annina (El cavaller de la rosa), Cyrus (Belsazar) de Händel.

Mary "L'Holandès Errant" 2013 Nordhausen; / 

Wellgunde "L'Anell" 2015 Erl; //

"La prohibició d'estimar": Pontio Pilato 2018 Wroclaw; //

"Els Mestres Cantaires": Balthasar Zorn 2017 Chemnitz; // "Parsifal": Escuder 2017, 2018 Chemnitz; //

"Lohengrin": Heinrich 2012 Erl; // "Tannhäuser": Hermann 2012 Erl; // "Parsifal": Titurel 2012 Erl; // "Tristany i Isolda": Marke 2015 Erl; // "La Walkiria": Hunding 2017 Nürnberg; // "L'Or del Rhin": Fafner 2019 Hagen; 2019 Passau; //

Fricka "L'Or del Rhin" 2010 Lübeck; // Waltraute i Primera Norna "L'Anell del Nibelung" 2010, 2011 Lübeck; // Kundry "Parsifal" 2012, 2013 Lübeck; // Brangäne "Tristany i Isolda" 2013, 2014 Lübeck; //

Wellgunde "L'Or del Rin" 2010-2011-2012: Hannover / Segona Norna "El capvespre dels déus" 2011: Hannover / Waltraute "La Walkiria" 2012: Hannover / Waltraute "El capvespre dels déus" 2012: Hannover / 

"Parsifal": Kundry 2015, 2016, 2017, 2018 Poznan; //

Baix-baríton.  El seu repertori comprèn els rols d'Amonasro (Aida); Don Pizarro (Fidelio); Colline (La Bohème) entre d'altres. Intervè en els drames wagnerians com a Titurel (Parsifal); Wotan (L'Anell del Nibelung); Holandès;

"Parsifal": Amfortas 2011 Basel; Titurel 2018 New York; //// "L'Holandès Errant": L'Holandès 2013 Boston; 2015 Basel; 2015 Luxemburg; 2016 Seattle; 2016 Colònia; // "L'Or del Rhin": Wotan 2016 Raleigh; //

Melot "Tristany i Isolda" 2012: Erl / 

"El capvespre dels déus": Tercera Norna 2019 Edinburg; //

Wellgunde "L'Anell" 2013 Longborough; / 

Mime "L'Anell" 2011-2012: Freiburg / 

Rossweisse "La Walkiria" 2013: Amsterdam / 

"El capvespre dels déus": Wellgunde 2019 Oldenburg; //

Noble Brabantí "Lohengrin" 2010 Enschede; // Un Mariner i Un Pastor "Tristany i Isolda" 2013 Enschede; 2014 Florencia; // Timoner "L'Holandès Errant" 2015 Marseille; //

"Tristany i Isolda": Melot 2013 Dresden; // "Tannhäuser": Wolfram 2019 Klagenburg; //

"Tannhäuser": Tannhäuser 2016 Melbourne; Walther 2016 Melbourne; //

Un Pastor "Tannhäuser" 2012, 2013, 2014: Karlsruhe / 

"Parsifal": Noia Flor 2012, 2018, 2019 Erl; //  "L'Anell": Wellgunde 2014, 2015, 2016, 2017 Erl; 2018 Innsbruck; // Ortlinde 2017 Erl; 2018 Innsbruck; //

Elsa "Lohengrin" 2010: Hamburg / 

Fasolt "L'Or del Rhin" 2013: Palerm / 

"L'Anell": Brünnhilde 2013 Karlsruhe; 2016 Viena; 2018, 2019 Dusseldorf; 2019 Duisburg; // "La Walkiria": Brünnhilde 2010 Los Angeles, 2012 Giessen, 2012, 2013 Dusseldorf, 2013, 2014 Duisburg, 2016 Budapest; // "Siegfried": Brünnhilde 2010 Los Angeles;  // "El capvespre dels déus": Brünnhilde 2010 Los Angeles, 2010 La Coruña, 2014 Sevilla; // "Tristany i Isolda": Isolda 2012 Hannover, 2013 Viena; // "Lohengrin": Ortrud 2020 Viena; //

Bayreuth; "L'Anell del Nibelung": Brünnhilde 2010; //

"L'Holandès Errant": Erik 2017 Berlín; //

Froh "L'Or del Rhin" 2013: Palerm / 

Freia "L'Or del Rhin" 2014 Victoria; // Wellgunde "L'Or del Rhin" 2014 Victoria; //

"Tristany i Isolda": Un jove mariner 2016 Londres; //

Erik "L'Holandès Errant" 2010: New York / Erik "L'Holandès Errant" 2012: Beijing / 

Senta "L'Holandès Errant" 2011: Essen / 

Soprano alemanya. Especialista en rols wagnerians és Elsa (Lohengrin); Senta (L'Holandès Errant); Elisabeth i Venus (Tannhäuser); Gutrune i Sieglinde (L'Anell del Nibelung). // "Els Mestres Cantaires": Eva 2009, 2010 Colònia; // "La Walkiria": Sieglinde 2010 Colònia; // "El capvespre dels déus": Gutrune 2010 Colònia; 2013, 2014 Amsterdam; "El capvespre dels déus": Tercera Norna 2014 Amsterdam; // "L'Holandès Errant": Senta 2010 Kassel; 2014 Essen; 2014 Wels; 2017, 2018 Praga; 2017, 2018 Darmstadt; // "Tannhäuser": Elisabeth 2013 Wels; 2013, 2016 Chemnitz; 2014, 2019 Eisenach; 2015, 2016, 2017 Meiningen; // Venus 2013, 2014 Chemnitz; 2014, 2019 Eisenach; 2015, 2016, 2017 Meiningen; //

"L'Anell": Helmwige 2013, 2014, 2016 a 2019 Leipzig; 2018, 2019 Dusseldorf; Sieglinde 2015 Leipzig; // "La Walkiria": Helmwige 2016 Tokyo; Gerhilde 2012 Hannover; Ortlinde 2013 Dusseldorf, 2013 Duisburg; 2014 Duisburg; // "L'Holandès Errant": Senta 2014, 2015 Saarbrucken; 2016 Duisburg; // "Tannhäuser": Elisabeth 2016 Innsbruck; // "Rienzi": Irene 2018 Innsbruck; //

Baix austríac. Debuta a Volksoper el 1920. Destaca internacionalment amb repertori de Wagner, Strauss i Mozart. El 1938 participa en l´estrena de Friedenstag de Richard Strauss.

Bayreuth: és el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1952 i 1953;  Fasolt (L´Or del Rin) del 1951 al 1955 i el 1958; Veit Pogner el 1952 i Fitz Kothner el 1960 i 1961 (Els Mestres Cantaires); el rei Heinrich (Lohengrin) el 1954; Daland (L´Holandès Errant) el 1955 i 1956; Gurnemanz del 1951 al 1956 i el 1961 i Titurel el 1955, 1961 i 1963 (Parsifal).

Liceu de Barcelona: és Hermann (Tannhäuser) el 1934 i 1952, el rei Marke (Tristany i Isolda) el 1934, 1955 i 1959, el rei Heinrich (Lohengrin) el 1935, Hunding (La Walkiria) el 1935 i 1959, Hagen (El capvespre dels déus) el 1952, Gurnemanz  (Parsifal) el 1955 i Daland (L´Holandès Errant) el 1959.

"L'Or del Rhin": Froh 2011 Leeds; // "Lohengrin": Lohengrin 2013 Cardiff; 2017 Atenas; 2017, 2018 Krefeld; // "Tristany i Isolda": Tristany 2015, 2017 Longborough; // "L'Anell": Siegmund 2016, 2017, 2018 Karlsruhe; // "La Walkiria": Siegmund 2019 Frankfurt; //

Siegrune "La Walkiria" 2010: Frankfurt / Siegrune "L'Anell" 2012, 2013: Frankfurt / 

Klingsor "Parsifal" 2010, 2011 Dusseldorf; // Holandès "L'Holandès Errant" 2010 Dusseldorf: 2011 Duisburg; // Klingsor "Parsifal" 2011, 2013 Munich; 2011 París; // Alberich "L'Anell" 2012, 2013  Hamburg; 2013 Melbourne; // Alberich "L'Or del Rhin" 2013 Hamburg; // Alberich "Siegfried" 2013 Hamburg; //

Liceu de Barcelona: Klingsor "Parsifal" 2011 / 

"Tannhäuser": Reinmar von Zweter 2010 Gera; 2011 Altenburg; Hermann 2017 Berna; // "Lohengrin": Herald 2015 Berna ; // "Tristany i Isolda": Marke 2019 Berna; //

Grimgerde "La Walkiria" 2011: Oldenburg / 

Konrad Nachtigall "Els Mstres Cantaires" 2011, 2012, 2013: Nürnberg / 

Erik "L'Holandès Errant" 2011, 2013 Wuppertal; // Siegmund "L'Anell" 2014 Erl; //

Baríton alemany. El 1968 guanya el concurs de cant de Berlín i debuta en l´Òpera de Hannover com a Ottokar (El caçador furtiu). Triomfa amb repertori wagnerià.

Bayreuth: interpreta el rol de l´Holandès del 1990 al 1994, Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) del 1972 al 1974, 1977 i 1978, Amfortas (Parsifal) del 1975 al 1981 i del 1989 al 1996, Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) del 1981 al 1984 i del 1986 al 1989 i l´Herald (Lohengrin) el 1979 i 1982.

Liceu de Barcelona: és Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1983, Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) el 1989 i Amfortas (Parsifal) el 1999 en versió de concert al Palau de la Música Catalana.

"Parsifal": Sisena Noia Flor 2016, 2017 Chemnitz; //

Un pastor "Tannhäuser" 2013, 2014 Dortmund; //

"L'Anell": Siegmund 2011 Karlstad; 2013 Riga; 2016 Leeds; 2019 Duisburg; 2019 Dusseldorf; Siegfried 2018, 2019 Dusseldorf; 2019 Ginebra; 2019 Leipzig; // "La Valkiria": Siegmund 2009, 2013 Estocolm; 2010 Enschede; 2013 Dusseldorf; 2013 Duisburg; 2016 Londres; // "Parsifal": Parsifal 2010, 2011 Dusseldorf; 2011 Helsinki; 2013 Munich; 2013, 2016 Estocolm; 2014 Mannheim; // "Lohengrin": Lohengrin 2012 Estocolm; 2016 Berlín; // "Tristany i Isolda": Tristany 2015 Estocolm; 2018 Kassel; //

Wellgunde "El capvespre dels déus" 2012 Dessau; // Flosshilde "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; // Waltraute "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; // Wellgunde "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; // Segona Norna "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; //

Augustin Moser "Els Mestres Cantaires" 2014 Karlsruhe; // "L'Or del Rhin": Mime 2016, 2017 Karlsruhe; //

Patge "Tannhäuser" 2012, 2013: Hamburg / 

Woglinde, Ortlinde "L'Anell" 2011: Berlín / Ortlinde "La Walkiria" 2012: Berlín / Primer Escuder i Noia Flor "Parsifal" 2012, 2013: Berlín / 

Mary "L'Holandès Errant" 2010-2011: Schwerin / 

"Tannhäuser": Hermann 2010, 2011 Mainz; // "Tristany i Isolda": Marke 2013 Mainz; // "Els Mestres Cantaires": Veit Pogner 2015 Mainz; // "L'Holandès Errant": Daland 2016, 2017 Mainz; //

2009-2010: Fritz Kothner (Els Mestres Cantaires) al Stadtteater Hildesheim.

"L'Anell": Grimgerde 2017 Leipzig; //

"Tannhäuser": Elisabeth 2010 Trieste; 2012 Erl; // "El capvespre dels déus": Tercera Norna 2011 Estrasburg; Brünnhilde 2019 Oldenburg; // "L'Anell": Brünnhilde 2014, 2015, 2016, 2017 Erl; 2018 Innsbruck; // "La Walkiria": Brünnhilde 2017 Oldenburg; 2019 Kassel; // "Siegfried": Brünnhilde 2018 Oldenburg; //

Mezzo-soprano alemanya. El 2006 obté el segon premi en el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas; És Laura (La Gioconda); Herodias (Salome); Annina (El Cavaller de la Rosa); Magdalena (Rigoletto). En el repertori wagnerià és Waltraute, Erda i Schwertleite (L'Anell del Nibelung); Mary (L'Holandès Errant).

"L'Anell": Erda 2011 Weimar; Schwertleite 2011 Weimar; 2015 Munich; Waltraute 2011 Weimar; Segona Norna 2011 Weimar; Flosshilde 2015 Munich; // "La Walkiria"; Schwertleite 2013 Valencia; 2019 Augsburg;  // "L'Or del Rhin": Erda 2017 Baden-Baden; 2018 Seoul; //

Liceu de Barcelona: "Parsifal": Noia Flor 2011; Una veu 2011; // "L'Or del Rhin":  Erda 2013; Flosshilde 2013; //

Bayreuth: "L'Anell": Erda 2013, 2014, 2015, 2016, 2017; Schwertleite 2013, 2014, 2015, 2016, 2017; //

"La Walkiria": Rossweisse 2013 Rennes; // "Lohengrin": Ortrud 2017 a 2020 Praga; //

"L'Holandès Errant": Erik 2009, 2010, 2011, 2014, 2016 Duisburg; 2010, 2013, 2015 Dusseldorf; 2018, 2019 Riga; // "Tristany i Isolda": Mariner 2010 Dusseldorf; // "L'Or del Rhin": Loge 2013  Genova; // "La Walkiria": Siegmund 2014 Duisburg; // "Tannhäuser": Tannhäuser 2017, 2018 Riga; 2018, 2019 Weimar; Walther von der Vogelweide 2013 Dusseldorf; // "Lohengrin": Lohengrin 2015 Duisburg; 2016 Dusseldorf; // "L'Anell": Siegfried 2018, 2019 Dusseldorf; 2019 Duisburg; Siegmund 2018, 2019 Dusseldorf; 2019 Duisburg; //

Baríton-baix alemany. Debuta el 1974 a l´Òpera d´Aquisgran, on hi canta fins el 1980. Destaca com Don Pizarro (Fidelio) i Kaspar (Der freischütz), i en els wagnerians de Friedrich von Telramund (Lohengrin), Kurwenal (Tristany i Isolda), Hermann Ortel (Els Mestres Cantaires), Wotan-Viatger, Mime i Alberich (L´Anell del Nibelung), Klingsor (Parsifal),

"Parsifal": Amfortas 2012 Saarbrücken; // "L'Anell": Alberich 2014, 2016 Budapest; // 

Bayreuth: és Klingsor (Parsifal) el 2000 i 2001; Wotan el 2001, Alberich i Mime del 2002 al 2004 (L´Anell del Nibelung), Friedrich von Telramund (Lohengrin) el 2005, Kurwenal (Tristany i Isolda) el 2005 i 2006.

Liceu de Barcelona: és Hermann Ortel (Els Mestres Cantaires) el 1976.

Senta "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Hildesheim; //

"Rienzi": Missatger 2010 Berlín; Irene 2016, 2019 Berlín; // "L'Or del Rhin": Woglinde 2010 Berlín; // "El capvespre dels déus": Woglinde 2010 Berlín; // "La Walkiria": Ortlinde 2010 Berlín; // "Els Mestres Cantaires": Eva 2013 Berlín; // "L'Anell": Woglinde 2013 Luzerna; 2013 Berlín; Ortlinde 2013 Lucerna; // "L'Holandès Errant": Senta 2017 Berlín; 2018 Bari; 2019 Rennes; 2019 Nantes; //

"Parsifal": Klingsor 2016, 2019 Berlín; 2019 Melbourne;2019 Munich; // "L'Or del Rhin": Donner 2011 Leeds; // "Lohengrin": Herald 2016 Dresden; 2016, 2017 Berlín; // "Tristany i Isolda": Kurwenal 2016 Berlín; // "L'Anell": Donner 2018 Dresden; // "Rienzi": Cardenal Orvieto 2019 Berlín; //

Bayreuth: "Parsifal": Klingsor 2017 a 2019; //

Soprano australiana nascuda a Sydney i estudia cant al Conservatori de la seva ciutat natal.

Debuta a Viena com a Fiordiligi (Cosi fan tutte), interpretant més tard el paper de Donna Anna (Don Giovanni); Comtessa (Les Noces de Figaro); Desdemona (Otelo).

Gerhilde "L'Anell" 2009 Viena; // Gutrune "L'Anell" 2015 Viena; //

Bayreuth: "L'Anell": Freia 2016, 2017; Gerhilde 2016, 2017; // "La Walkiria": Gerhilde 2018; //

Tenor búlgar. Debuta el 1954 en la seva ciutat natal. Destaca amb repertori wagnerià, sobre tot com a Tristany. També triomfa com a  Parsifal, Otello, Florestan i Max.

Bayreuth: debuta l´any 1976 en el paper de Tristany, interpretant-lo novament el 1977, 1982, 1983 i 1985 i Tannhäuser el 1978.

Liceu de Barcelona: és Tristany i Parsifal el 1983.  

Fafner "L'Or del Rhin" 2012: Saint Louis / 

"Els Mestres Cantaires": Sixtus Beckmesser 2013 Salzburg; 2015 Berlín; 2017 La Scala; //

"L'Anell": Waltraute 2017 Erl; 2018 Innsbruck: //

"Els Mestres Cantaires": Hermann Ortel 2016 Chemnitz; //

"Lohengrin": Patge 2019 Salzburg; //

"Lohengrin": Herald; 2014 Coburg; // "Tannhäuser": Reinmar von Zweter 2016 Aachen; //

Fricka "L'Or del Rhin" 2015 Ruhr; //

"Els Mestres Cantaires": Magdalene 2010 Mannheim; // "Lohengrin": Ortrud 2011, 2012, 2017 Mannheim; 2015 Duisburg; // "La Walkiria": Sieglinde 2012, 2015 Mannheim; // "Parsifal": Kundry 2013, 2014, 2017 Mannheim; // "L'Anell": Sieglinde 2013, 2016 Mannheim; Brünnhilde 2016 Mannheim; 2018, 2019 Dusseldorf; 2019 Duisburg;  // "Tannhäuser": Venus 2018 Mannheim; //

"L'Holandès Errant": Daland 2018, 2019 Fiensburg; //

Tannhäuser "Tannhäuser" 2010-2011: Berlín / 

"La Walkiria": Sieglinde 2010 San Francisco; 2010 Frankfurt; 2016 Baden-Baden; 2019 Amsterdam; //  "Tannhäuser": Elisabeth 2010, 2011 Londres; 2012 Santiago; 2015 Nova York; // "L'Anell": Sieglinde 2011, 2012, 2019 New York; 2013, 2014, 2017 Berlín; // "Tristany i Isolda": Isolda 2013 Dresden, 2016 Baden-Baden; // "Parsifal": Kundry 2019 Berlín; //

Liceu de Barcelona: Sieglinde "La Walkiria" 2014; //

Rossweisse "L'Anell" 2013 Longborough; / 

"Tannhäuser": Patge 2018 Mannheim; //

Helmwige "L'Anell" 2014 Erl; //

Fasolt i Vianant "Siegfried" 2014 Nancy; //

"L'Or del Rhin": Mime 2018 Bielefeld; //

Daland "L'Holandès Errant" 2015 Honolulu; //

Brünnhilde "L'Anell" 2011 Karlsruhe // Brünnhilde "La Walkiria" 2013 Dusseldorf; 2013 Duisburg // Brünnhilde "Siegfried" 2009 Karlsruhe; 2010 Mannheim // Brünnhilde "El capvespre dels déus" 2010 2011: Essen // 

"Els Mestres Cantaires": Hans Foltz 2011, 2012 Londres; Hans Schwarz 2017 Londres; // "Tannhäuser": Reinmar von Zweter; //

Mary "L'Holandès Errant" 2010: New York / 

Wotan "La Walkiria" 2013 Rennes; // Hermann "Tannhäuser" 2013 Copenhague; // Klingsor "Parsifal" 2013 Londres; //

Baríton-baix nord-americà. Estudia a Chicago i París. Debuta el 1898 a La Monnaie de Brussel·les amb Romeo i Julieta. Després de continuar els estudis a Frankfurt amb Julius Stockhausen, esdevé especialista en rols wagnerians. Triomfa en el Covent Garden en un Cicle de l´Anell en anglès. Debuta el 1909 en el Metropolitan com a Hans Sachs (Els Mestres Cantaires).

Bayreuth: és Wolfram von Eschenbach (Tannhäuser) el 1904, Amfortas (Parsifal) el 1908 i 1909 i Gunther (El capvespre dels déus) el 1909.

Kundry "Parsifal" 2010: Münster / 

"Tannhäuser": Walther 2018 Mannheim; //

Hunding "La Walkiria" 2013 Saint Louis; // Fafner "Siegfried" 2014 Saint Louis; //

"Parsifal": Noia Flor 2018 New York; Escuder 2018 New York; //

Soprano noruega. Debuta el 1888 com Aida. Altres personatges del seu repertori son Brünnhilde (L´Anell del Nibelung), Venus (Tannhäuser) i Senta (L´Holandès Errant).

Bayreuth: és Elisabeth (Tannhäuser) el 1891, 1892 i 1894.

"L'Holandès Errant": Mary 2015, 2018 Budapest; //

"Tristany i Isolda": Marke 2010, 2011 Praga; 2014 Raleigh; // "Els Mestres Cantaires": Hans Schwarz 2011, 2012 Londres; // "Tannhäuser": Reinmar 2012 Toulouse; // "Rienzi": Steffano Colonna 2012 Toulouse; // "L'Holandès Errant": Daland 2013 Dorset; 2018 Longborough;  // "L'Or del Rhin": Fasolt 2016 Raleigh; //

Wellgunde "Siegfried" 2010: Detmold / 

Baríton austríac. Debuta el 1953 a Graz com a Simon Boccanegra. Intervé en el Festival de Salzburg el 1955. Interpreta el paper de Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) en el Covent Garden i en el Metropolitan.

Bayreuth: és Hans Sachs (Els Mestres Cantaires) del 1957 al 1959 i el 1963; Gunther el 1958 i Wotan el 1962 i 1963 (L´Anell del Nibelung) i l´Holandès el 1959

"Tannhäuser": Un pastor 2014 Budapest; // "L'Or del Rhin": Woglinde 2015 Budapest; // "L'Anell": Gerhilde 2016, 2017 Budapest; Woglinde 2017 Budapest; // "Parsifal": Segona Noia Flor 2017, 2018 Budapest; //

Segon Cavaller "Parsifal" 2012: Kassel / 

"Parsifal": Escuder 2017, 2018 Poznan; Una veu de dalt 2017, 2018 Poznan; Noia Flor 2017, 2018 Poznan; // "Els Mestres Cantaires": Magdalene 2018, 2019 Poznan; //

Siegrune "La Walkiria" 2011, 2013, 2015 Halle; // Siegrune "L'Anell" 2014 Halle; //

"L'Or del Rhin": Loge 2013 Cottbus; // "L'Holandès Errant": Erik 2019, 2020 Cottbus; //

Soprano americana.  Debuta a Stuttgart com Fiordiligi (Cosi fan tutte); ës Agata (El caçador furtiu); Gretel (Hänsel i Gretel); Comtessa (Les Noces de Figaro); Kate Pinkerton (Madama Butterfly); Anna (Nabucco); Princesa (Rusalka);  En repertori wagnerià destaca com Ortlinde, Sieglinde, Freia (L'Anell del Nibelung); Noia Flor (Parsifal);"L'Or del Rhin": Freia 2016 Chicago; 2018 Phoenix; "La Walkiria": Ortlinde 2017 Chicago; //

Daland "L'Holandès Errant" 2013: Glasgow / 

"L'Or del Rhin": Fafner 2019 Longborough; //

Noia Flor "Parsifal" 2011: Basel / 

"Els Mestres Cantaires": Guarda sde Nit 2009, 2010 Colònia; Hans Foltz 2012 Colònia; 2016 Munich; Hans Schwarz 2017 La Scala; // "L'Or del Rin": Fasolt 2010 Colònia; // "Parsifal": Titurel 2016 Colònia; //

Schwertleite "L'Anell" 2014, 2015 Dessau; //

Mezzo-soprano alemanya. Estudia a Dresde i debuta a aquesta ciutat com a Hänsel "Hänsel i Gretel". Dorabella "Cosi fan tutte"; Cherubino "Les Noces de Figaro"; Octavian "El Cavaller de la Rosa"; Rosina "El Barber de Sevilla"; Rossweisse "La Valkiria"

Mary "L'Holandès Errant" 2015 Dresde; //

Hermann Ortel "Els Mestres Cantaires" 2013, 2014 Hannover; //

Fricka "L'Anell" 2011: Karlsruhe / 

"Lohengrin": Patge 2018 Brussel.les; //

Erik "L'Holandès Errant" 2010: Immling / 

"La Walkiria": Schwertleite  2010 Enschede; // "L'Or del Rhin": Erda 2011 Venezia; 2013 Palerm; 2015 Halle; 2016 Leeds: // "Siegfried": Erda 2011 Enschede; 2013, 2016 Leeds; 2015 Halle; 2016 Londres; // "El capvespre dels déus": Primera Norna 2012 Enschede; 2013, 2015 Halle; // "L'Anell": Erda 2014 Halle; Primera Norna 2014 Halle; // "L'Holandès Errant": Mary 2015 Leeds; 2015. 2016 Bonn; 2018 Enschede; //

2010 i 2011: Fafner "L'Anell del Nibelung" Lübeck / 

"El capvespre dels déus": Flosshilde 2012 Londres; // "L'Anell": Waltraute 2013 Longborough; // "Tristany i Isolda": Brangäne 2015, 2017 Longborough; // "L'Or del Rhin": Erda 2019 Londres; //

Schwertleite "La Walkiria" 2011: Norfolk / 

"El capvespre dels déus": Gutrune 2012 Londres; // "Lohengrin": Elsa von Brabant 2016, 2017 Berlín; 2017 Zurich;  // "Els Mestres Cantaires": Eva 2017 Londres; //

"Lohengrin": Friedreich von Telramund 2010 Liepzig; Herald 2010 Los Angeles; // "Els Mestres Cantaires": Fritz Kothner 2016 Munich; //

Melot "Tristany i Isolda" 2013 Londres BBC Proms; 2013 Schleswig-Holstein; // Titurel "Parsifal" 2015 Birmingham; //

Mary "L'Holandès Errant" 2015 Viena; //

"L'Holandès Errant": Daland; 2014 Sarasota; // "L'Or del Rhin": Fasolt 2018 Phoenix; // "Lohengrin": Heinrich 2019 Albuquerque; //

Gutrune "El capvespre dels déus" 2010 Los Angeles; // Isolda "Tristany i Isolda" 2011 Liepzig; 2011 Bilbao; 2012 Valencia; 2012 Edimburg; 2014 Frankfurt; 2015 Amsterdam; // Brünnhilde "La Walkiria" 2011 Leipzig; 2013 Florencia; 2013 Valencia; // Brünnhilde "L'Anell" 2011 Berlín; // Senta "L'Holandès Errant" 2012 Tokyo; 2012 Viena; //

Bayreuth: "Rienzi": Irene 2013; // "L'Anell": Sieglinde 2016; //

"La Walkiria": Schwertleite 2015 Munich; // "L'Anell": Wellgunde 2018 Munich; Schwertleite 2018 Munich; // "Parsifal": Una veu de dalt 2018, 2019 Munich; Noia Flor 2018, 2019 Munich; //

Gutrune "El capvespre dels déus" 2015 Saint Louis; //

Flosshilde "L'Anell" 2011-2012: Freiburg / 

Ada "Les Fades" 2011: Frankfurt / 

Schwertleite "L'Anell" 2011: Helsinki / 

"Tristany i Isolda": Tristany 2016, 2017 Passau; 2017 Trieste; //

"Els Mestres Cantaires": Hans Schwarz 2010 Mannheim; Guarda de nit 2010 Mannheim; // "Parsifal": Segon Cavaller 2011 Mannheim; // "Lohengrin": Noble Brabantí 2011 Mannheim; // "Parsifal": Titurel 2014 Innsbruck; // "Rienzi": Steffano Colonna 2018 Innsbruck; //

Hans Foltz "Els Mestres Cantaires" 2014 Bremen; // 

Tenor alemany. Format a Stuttgart. Debuta el 1941 a Pforzheim com a Don Álvaro (La forza del destino). Triomfa en tot el món com a Siegfried, Tristany i Parsifal.

Bayreuth: Freqüenta els Festivals del 1951 al 1970: És Parsifal del 1951 al 1953 i el 1963; Froh el 1951 i 1952, Siegfried del 1953 al 1956, 1957, 1958 i del 1965 al 1968, Siegmund el 1956 i 1960 i Loge del 1965 al 1969 (L´Anell del Nibelung); Lohengrin el 1953, 1954 i 1960; Erik (L´Holandès Errant) el 1955 i 1960; Tannhäuser el 1955, 1961, 1962, 1964 i 1965; Walther von Stolzing (Els Mestres Cantaires) del 1956 al 1958, 1960, 1961 i 1963; Tristany del 1957 al 1959, del 1962 al 1964, 1966 i del 1968 al 1970

Liceu de Barcelona: és Siegmund (La Walkiria), Tristany i Parsifal en els Festivals Wagner de 1955; Tristany el 1958 i 1959, Siegmund (La Walkiria) el 1959, Tannhäuser i Siegfried (Siegfried) el 1961.

"L'Holandès Errant": Timoner 2017 Magdeburg; //

"La Walkiria" Gerhilde 2017 Salzburg; // "L'Anell": Gerhilde 2018 Dresden; //

Tenor alemany. Debuta el 1875 a Sondershausen com Manrique de Il Trovatore.

Bayreuth: És elegit per Wagner el 1882 per estrenar Parsifal, repetint el 1884 i 1886. El 1891 és Tannhäuser. Es conserven gravacions discogràfiques.

Walther von der Vogelweide "Tannhäuser" 2012, 2013: Freiberg / 

Ulrich Eisslinger "Els Mestres Cantaires" 2010, 2012, 2013 Zurich; // Escuder "Parsifal" 2011, 2013 Zurich; //

"Parsifal": Klingsor 2011 Tallinn; 2013 Stuttgart; 2013, 2014 Poznan; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2013, 2014 Brno; // "Siegfried": Alberich 2015 Nürnberg; // "La prohibició d'estimar": Brighella 2016 Madrid; // "L'Anell": Alberich 2018 Viena; 2018 Dusseldorf; 2019 Leipzig; //

Bayreuth: Alberich "L'Anell" 2013, 2014; //

Tenor australià. Obté èxits a Australia, en el Covent Garden, en el Festival de Glyndebourne, principalment en els papers de Ferrando (Cosi fan tutti), Belmonte (El rapte del serrall), Don Ottavio (Don Giovanni), Alfredo (La Traviata) i en els personatges wagnerians de Walther, Kunz Vogelgesang (Els Mestres Cantaires), l´Holandès i Lohengrin.

Bayreuth: és Tannhäuser el 2002 i 2003.  

"Tannhäuser": Biterolf 2009, 2010, 2013, 2014, 2017, 2018 Chemnitz; // "Els Mestres Cantaires": Fritz Kothner 2016, 2017 Chemnitz; // "L'Or del Rhin": Donner 2018 Chemnitz; //

Tristany "Tristany i Isolda" 2012: Erl / Tannhäuser "Tannhäuser" 2012: Erl / 

"Lohengrin": Heinrich 2017, 2018 Krefeld; //

Gerhilde "La Walkiria" 2011: Oldenburg / 

"L'Holandès Errant": Senta 2017 Wels; //

Baix nord-americà. Estudia en la Universitat de Yale amb Horatio Parker i a Nova York amb Max Treumann. Viatja a Europa i continua els estudis a París, Milà, Londres i Berlín.  Debuta el 1888 amb una petita companyia oferint concerts i oratoris. Debuta en òpera el 1888 a Nova York com a Ramfis d´Aida. El 26 de novembre de 1908 debuta en el Metropolitan com a Titurel (Parsifal). El 1916 interpreta els papers de Sarastro, Rei Marke (Tristany i Isolda), Veit Pogner (Els Mestres Cantaires), Landgrave (Tannhäuser) i Gurnemanz (Parsifal). El 1925 és president del Chicago Music College i el 1931 del Cincinnati Conservatory. El 1933 torna a Nova York i succeeix Gani-Casazza com a Director General del Metropolitan.

"Tristany i Isolda": Melot 2019 Brussel.les; Timoner 2019 Brussel.les; //

"Lohengrin": Patge 2017, 2018 Krefeld; //

"L'Holandès Errant": Timoner 2010: Erl / "Lohengrin": Noble Brabantí 2012, 2017 Erl / "Tristany i Isolda": Melot 2012: Erl / "Tristany i Isolda": Un mariner 2012, 2015 Erl / "Tannhäuser": Heinrich 2012: Erl / "Parsifal": Primer cavaller 2012: Erl // "Els Mestres Cantaires": Balthasar Zotn 2015 Erl; 2015 Beijing; // "L'Anell": Mime 2015, 2016, 2017 Erl; 2018 Innsbruck; //

Soprano alemanya. Debuta el 1892 a Magdeburg con Azucena (Il Trovatore) i en el 1905 en el Covent Garden com Brünnhilde.

Bayreuth: és Sieglinde (La Walkiria) i Kundry (Parsifal) el 1901, 1902, 1904 i 1909 i Isolda el 1906.

"L'Anell" Helmwige 2014, 2016, 2017 Budapest; //

 "L'Anell": Gerhilde 2016 a 2018 Kiel; Wellgunde 2015 a 2019 Kiel; //

"Els Mestres Cantaires": Kunz Vogelgesang 2010 Mannheim; 2011, 2012, 2013 Nürnberg; // "L'Holandès Errant": Timoner 2017 Heidenheim; //

"Tannhäuser": Walther 2014 Plauen-Zwickau; Heinrich 2018 Mannheim; // "Lohengrin": Noble brabantí 2017 Mannheim; // "Els Mestres Cantaires": Augustin Moser 2018, 2019 Mannheim; 2018, 2019 Ekaterinburg; //

Holandès "L'Holandès Errant" 2013, 2014 Bremen; 2013, 2014 St. Gallen; //

Bayreuth: Cecco del Vecchio "Rienzi" 2013; //

"Siegfried": Fafner 2011, 2012 Cottbus; 2012 Goerlitz; // "L'Holandès Errant": Daland 2019, 2020 Cottbus; //

Baríton alemany. Debuta el 1961 a Gera com a Don Fernando (Fidelio). Baríton heroic de l´Òpera de Berlín des de 1982. Kaspar de El caçador furtiu a Dresde el 1985. Alberich en el Covent Garden i en el Metropolitan el 1988. 

Bayreuth: és Kurwenal (Tristany i Isolda) el 1986, Friedrich de Telramund (Lohengrin) del 1987 al 1991 i el 1993, Biterolf (Tannhäuser) el 1992, 1993 i 1995, Alberich i Mime del 1994 al 1998 (L´Anell del Nibelung) i Klingsor (Parsifal) el 1998.

Liceu de Barcelona: és l´Holandès el 1994.

"Parsifal: Noia Flor 2017 Poznan; //

"Siegfried": Mime 2009 Karlsruhe; 2010 Bari; // "L'Anell": Loge 2011, 2013, 2018 Karlsruhe; Mime 2011, 2013, 2017, 2018 Karlsruhe; //  "Tannhäuser": Walther 2012, 2013, 2014 Karlsruhe; // "Tristany i Isolda: Melot 2016, 2019, 2020 Karlsruhe; // "L'Or del Rhin": Loge 2016, 2017 Karlsruhe; //

"L'Or del Rhin": Fafner 2015, 2016 Kiel; //

Mezzo-soprano polonesa (1/6/1960).   Intervè en el rols de Dalila (Samson i Dalila); Anna (Els Troyans); Erda i Fricka (L'Anell del Nibelung).

"L'Or del Rhin": Erda 2010 Berlín; Fricka 2016, 2017 Karlsruhe; // "Siegfried": Erda 2010 Berlín; // "La Walkiria": Schwertleite 2010 Berlín; // "L'Anell": Erda 2011, 2013, 2017 Karlsruhe; 2011, 2013, 2014 Berlín; Schwertleite 2011 Berlín; Fricka 2013, 2016, 2017, 2018  Karlsruhe; //

Noble Brabantí "Lohengrin" 2011, 2012 Innsbruck; // Melot "Tristany i Isolda" 2014, 2015 Regensburg; // 

"L'Holandès Errant": Daland 2012 Colònia; 2015 Viena; // "L'Anell": Fasolt 2013 París; // "Lohengrin": Heinrich 2015 Wiesbaden; // "L'Or del Rhin": Fafner 2017 Baden-Baden; //

Tenor alemany. Format a Würzburg. Reconegut intèrpret wagnerià, actua en els principals Teatres europeus i dels Estats Units.

Barcelona: és Ulrich Eislinger el 1925 i Walther von Stolzing el 1933 (Els Mestres Cantaires), Loge (L´Or del Rin) el 1925, 1927, 1928, 1930, 1931, 1933, 1934 i del 1936 al 1941, Melot (Tristany i Isolda) el 1927 i Parsifal el 1927, 1928, 1930, 1931, 1933 i 1937.

Liceu de Barcelona: és Erik (L´Holandès Errant) i Siegfried (Siegfried) el 1923 i Melot (Tristany i Isolda) el 1940.

"La Walkiria": Siegmund 2010, 2012 Hannover; 2014 Nürnberg; // "L'Anell": Siegmund 2011, 2012 Freiburg; 2012, 2013 Darmstadt; Siegfried 2016 Frankfurt; // "L'Or del Rhin": Loge 2013, 2014 Nürnberg; // "Lohengrin" Lohengrin 2016 Frankfurt; // "L'Holandès Errant" Erik 2011 Schwerin; 2015, 2017 Frankfurt; 2017 Heidenheim; // "Tristany i Isolda": Tristany 2012, 2013, 2015 Nürnberg; 2015 Modena; 2016 Ferrara; 2020 Frankfurt; // "Siegfried" Siegfried 2015 Nürnberg; // "El capvespre dels déus": Siegfried 2015 Nürnberg; //

"Els Mestres Cantaires": Guarda de Nit 2016 Chemnitz; //

"L'Or del Rhin": Freia 2016 Minnesota; //

Timoner "L'Holandès Errant" 2010: Kassel / 

"L'Holandès Errant": Timoner 2016, 2017 Heidelberg; //

"Tannhäuser" Wolfram 2015 Bielefeld; // "L'Or del Rhin": Wotan 2018 Bielefeld; //

"Tristany i Isolda": Un pastor 2019 Colònia; //

Hermann Ortel "Els Mestres Cantaires" 2010: Kiel / Noble Brabantí "Lohengrin" 2012: Kiel / 

"L'Anell": Woglinde 2019 New York; //

"L'Holandès Errant": Daland 2018 Cincinnati; //

Erik "L'Holandès Errant" 2012: Varsovia / 

"Els Mestres Cantaires": Augustin Moser 2016 París; //

Timoner "L'Holandès Errant" 2013 Milà; // Parsifal "Parsifal" 2013 Braunschweig; // 

Pilot "Tristany o Isolda" 2011, 2013: Braunschweig / 

Tenor alemany (13/10/1964 - 26/4/2017).

Format en la Juilliard School de Nova York. Debuta el setembre de 1992 com Casio a Wiesbaden. Ofereix concerts amb les principals orquestres d´Europa i americanes. Erik (L'Holandès Errant) al Teatro Real de Madrid el gener de 2010. És Lohengrin el 2010 al Tampereen Opera.

"L'Holandès Errant": Erik 2011 Londres; 2012 Viena; 2012 Montreal; 2013 Orange; // "La Walkiria": Siegmund 2012, 2015 Mannheim; // "Lohengrin": Lohengrin 2012 Wiesbaden; // "Parsifal": Parsifal 2013 Mennheim; // "L'Anell": Siegmund 2013 Mannheim; // "Les Fades": Arindal 2016 Leipzig; //

Bayreuth: debuta el 1996 com a David "Els Mestres Cantaires", paper que interpreta fins el 2000. Walther von Stolzing "Els Mestres Cantaires" el 2001 i 2002. un mariner "Tristany i Isolda" el 1996. Froh del 2001 al 2004 i Siegmund del 2006 al 2009 "L´Anell del Nibelung". Erik "L´Holandès Errant" el 2003, 2005 i 2006.  "Parsifal" el 2004.

"Siegfried": Vianant 2011, 2012 Cottbus; 2012 Goertlitz; // "Els Mestres Cantaires": Hans Schwarz 2009, 2010, 2012 Colònia; // "El capvespre dels déus": Alberich 2012 Dessau // "L'Anell": Alberich 2014, 2015 Dessau; // "L'Holandès Errant": L'Holandès 2018 Koblenz; //

Brangäne "Tristan i Isolda" 2010: Seattle / Isolda "Tristany i Isolda" 2013: Toronto / Sieglinde i Tercera Norna "L'Anell" 2013 Seattle; //

Flosshilde "El capvespre dels déus" 2015 Saint Louis; //

 "Parsifal": Segon Escuder 2013 Colònia; // "L'Anell": Wellgunde 2016, 2017, 2018 Wiesbaden; Siegrune 2017, 2018 Wiesbaden; //

Helmwige "La Walkiria" 2011: Berlín / Elsa von Brabant "Lohengrin" 2011: Savonlinna / Helmwige i Gutrune "L'Anell" 2012, 2013: Munich / 

Liceu de Barcelona: Freia "L'Or del Rhin" 2013 / 

Melot "Tristany i Isolda" 2013: Magdeburg / 

Tenor alemany. Debuta a Friburg el 1954 com a Tamino (La flauta màgica) en una representació estudiantil. El seu primer rol professional va ésser el de Ulrich Eislinger(Els mestres Cantaires). Important tenor líric de repertori mozartià.

"L'Or del Rin": Flosshilde 2010 Colònia; // "La Walkiria": Grimgerde 2010 Colònia; 2017 Salzburg; 2019 Amsterdam; // "El capvespre dels déus": Segona Norna 2010: Colònia; // "El capvespre dels déus": Flosshilde 2010 Colònia; // "Parsifal": Una veu de dalt 2011 Colònia; //

Schwertleite "La Walkiria" 2011, 2013 Halle; // Schwertleite "L'Anell" 2014 Halle; //

"L'Or del Rhin": Woglinde 2019 Longborough; //

Erda "L'Anell" 2012, 2013 Munich; // Mary "L'Holandès Errant" 2015 Londres; //